Mali. Un país molt interessant, totalment diferent a Mauritània i el Marroc. Hem abandonat definitivament la sorra, ja era hora. N’he quedat ben tip! Per cert, ahir ens tenien preparades unes dutxes de disseny. Sí, sí, com ho sentiu! Al terra un paler, les parets fetes de canyes. L’aigua queia d’una galleda i per esbandir-nos ... un pot dels que els nens utilitzen per fer castells de sorra a la platja. Bonic, no?
La caiguda de l’altre dia em va obligar a sortir ahir molt retrassat i havia d’avançar moltes motos i quads, el què sempre és difícil. Però encara em queden dues etapes per poder pujar una mica més a la classificació. Avui entrarem al Senegal. Caldrà anar en compte amb els baobabs, la navegació i la velocitat.
Ho he de confessar, ara ja compto els dies enrera. Només em cal conservar la mecànica de la moto i diumenge podré arribar tranquil·lament al Llac Rosa. Tranquil·lament? Bé, potser hauria d’explicar que he estat una mica neguitejat aquests darrers dies. La moto ha funcionat bé fins ara però ens algunes etapes ha perdut oli i això m’ha fet patir una mica (malgrat no ho hagués dit abans). Però ja està, ja està! Ja ho veig. Ho tinc al meu davant! I no ho puc deixar perdre.
