Sí amics, ahir va ser el pitjor dia del rally. Al km 30 vaig caure a causa de la pols que va aixecar un pilot del meu davant. La moto va quedar bastant afectada (l’aixeta del dipòsit de gasolina del davant es va trencar, em vaig quedar sense el comandament del road book i sense el fre del davant) i jo molt magullat. Res greu però va fer que durant tota l’especial, literalment, m’arrossegués. Va ser dur, molt dur. Era el darrer dia a Mauritània. Hi havia molta sorra i dunes. Físicament, és un terreny que obliga a fer un esforç important i jo, evidentment, no estava en les millors condicions.
Un cop a Nema, una bona migdiada em va deixar com a nou. Dormint em pasen tots els mals. Ja, ja, ja. I després a sopar! Mentre, el meu mecànic em va tornar a deixar la moto com a nova. Tot té solució!
Res per a preocupar-se. Això és el Dakar. Ara arriba la part final. Voldria dir que tot està ja fet però hem de ser realistes i a la darrera etapa sempre hi ha algún pilot que ha tingut problemes amb la moto. Per tant, ara em toca gaudir de l’Àfrica negra i arribar al Llac Rosa diumenge. Avui, una etapa de transició. Demà torna la competició.
