Ufffff!!! Ja ha acabat la part més dura del rally. Avui farem la darrera etapa de Mauritània, 300 km, i llestos. Després anirem més relaxats. Però us he de confessar que ahir vaig arribar bastant fet malbé. Estava cansat, més ben dit, destruit. Em feien mal les cames, les mans, el cul! Però estava content perque havia aconseguit un bon resultat. Els darrers 100 km els vaig fer pensant més en la moto que no pas en la classificació. No volia córrer el risc de trencar-la. Abans d’ahir, a l’arribar de l’especial vaig veure que tornava a perdre oli. Ja no se que fer ni que pensar. N’hi poso però no en fa falta, però en perd ... la maleïda moto no es trencarà, no! però em farà patir fins l’últim dia!!!!!
L’etapa de dissabte, la més llarga, la vaig haver d’acabar de nit. Només van ser 20 km però se’m van fer llarguíssims. Però no em puc queixar. Vaig arribar bé, amb forces per deixar la moto a punt per iniciar l’endemà una altra etapa llarga.
Ara he d’arribar al Llac Rosa el proper diumenge. Ho he de fer perque ho he promés a molta gent ... I després de dues etapes maratonianes, no hi ha res millor que una dutxa (beneïda sigui l’aigua a Nema) i un bon sopar. Fins demà!
