Avui tindré temps per a xerrar amb els companys i preparar les properes etapes. Faré una migdiada que em deixarà com a nou. I podré menjar-me el pernil i la llonganissa que uns amics em van donar abans de marxar. Seré l’enveja de molts! Però també revisarem la moto de dalt a baix. Fins ara no m’ha donat cap problema, però no et pots fiar mai de la mecánica i cal tenir-ho tot a punt per poder acabar en condicions el rally.
Ja us havia dit que aquesta edició és molt diferent per a mi, des del mateix moment en que vaig decidir inscriure-m’hi. I una altra mostra l’he tingut aquestes dues últimes etapes, arribant al campament de dia. Estic molt satisfet dels meus resultats. Demostren que la feina feta els darrers mesos ha servit i ara només cal esperar poder arribar al Llac Rosa.
I avui, una anècdota. L’endemà de l’etapa marató, a l’acabar l’especial es va fondre el mousse de la roda. La meva assistència estava lluny i no sabia que fer. Però a la carretera d’enllaç em vaig trobar uns turistes lituans amb un camió, motos i .... el més important! les eines necessàries per poder arreglar el neumàtic. Em van prometre envia’m les fotos. És un dels aspectes bonics que te el Dakar.
