Estic content, molt content. Ahir era un dia especial. Al 2005 vaig caure en aquesta mateixa etapa i vaig haver d’abandonar al dia següent. El mateix dia que el meu amic Carni patia una caiguda que acabaria sent mortal. I si us he de ser sincers, l’etapa em feia una mica de respecte. No ho havia dit mai però en el fons tenia un petit temor. Estic content, contentíssim!
L’especial en va resultar fins i tot divertida. Mauritània sempre és complicada. Però potser, el més al·lucinant va ser la pluja. Si, si, com ho sentiu. En aquesta zona hi plou un parell de cops l’any. I ahir va ser un d’aquests! Vam fer més de 100 km d’enllaç sota una intensa pluja que ens va deixar molls com a pollastres i després van arribar 200 km de fang per pistes que no s’acabaven mai.
Avui serà una altra etapa llarga, amb molta sorra, complicada, però us confesso que tinc molt bones sensacions. No vull còrrer riscos i em dedicaré, com fins ara, a conservar la mecànica de la moto i reservar-me forces, just abans d’arribar a l’etapa de descans. I és que aquest Dakar està sent per mi diferent, especial. I vull recordar-lo així.
Ah! M’agrada molt rebre els vostres missatges. M’ajuda a seguir endavant amb aquesta aventura.
